Aquests dies de setmana santa he estat a Salàs. M'he passat a veure la
Teresa Agulló, companya d'estudis a La Pobla, casada amb l'Àngel, també
company. Fa uns anys la Teresa em va comentar que sa mare, d'Alins, feia
uns "capçals" amb palla de sègol. Finalment he tingut l'ocasió d'anar a
veure la Montserrat i m'ha ensenyat a fer el capçal, uns estalvis per les olles. No sé perquè es
diu així, ja que al començar ella feia una rodanxa que en diu tortell, i
desprès ho folra amb diferents passades de sègol cordat. Potser se'n
diu així perquè es feia servir per dur coses al cap? No ho sé. El cas és
que ella i la seva néta (estudiant de filologia àrab) em van regalar un
matí bonic i em van ensenyar a fer una peça de cistelleria tradicional
pallaresa. I axí, tres generacions de dones que mantenen una mica de
caliu, i jo en faig sentir l'escalforeta.
Fent lo tortell
Inici de la lligada de sègol
Primera roseta
Enfilant el final
Tres Joies!
I dues perles
antics estalvis de palla de sègol/ antica stuoia di paglia / esteiras de palla de centeo antigas/ antiguo salvamanteles de paja de centeno/ ancient straw mats/ anciennes nattes de paille / gamle rug stråmåtter/
alten Roggen Strohmatten
pirineos/pirineus/pirinei/ Pallars
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada