Enguany el premi
Enric Valor ha estat per una novel·la de l’escriptor Joan Bustos, amic i
professor de Mataró. En Joan és aquella mena de gent de la qual és fàcil ser
amic. Sorprenentment tenim un escriptor que és una persona normal. Sense més
traumes ni manies que la majoria. Sense gaires complicacions en tracte o feina.
En Joan fa molts
anys que escriu, i sí, fa una mica de ràbia que sigui tan plàcid, perquè té una
constància vegetal en l'escriptura que cada estiu li fa florida. És pertinaç,
el noi. A més és d'aquells que va amb una llibreta, i de tant en tant, hi escriu.
Fa set anys que
estem plegats en un projecte de lectura i cinema, booktrailers, que en realitat
és un exercici de realitat. Els alumnes “fan” i a partir d'aquest “fer”,
aprenen, llegeixen. Hem fet tombs al tema de la qualificació, de la retribució
per l'esforç, del concepte de treball adult, del les decisions personals i
comunes en un equip, de la importància de les hipòtesis en la narració... Amb
ell, i l’Elisabet Valls, vam pensar si els grups han de ser aleatoris, o
definits per finalitats, i altres dèries. Si hem de treballar amb els alumnes
apropant-nos a la vida real, o com als càstings. Vam fer un curs que repetirem
enguany al Col·legi de Llicenciats, si voleu veure'n més: booktrailersalaula@blogspot.com.
Us heu fet una
idea de la persona, segur. La gent d'aquest projecte, la Sònia Martínez y la
Sílvia Sebastián, de la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró, en Joan i la
Elisabet Valls, de l'Escola Mare de Déu de Lourdes, i jo mateix, ens trobem en
un sopar. Enguany tocaran croquetes!
I és que el Joan,
que també menja bé (tot i que moderadament), ha fet una novel·la croqueta.
Sabeu clar què és una croqueta? Jo ho he de saber: m'ha demanat fer-ne una guia de lectura: http://www.bullent.net/ ficheros/libros/esplai60(1). pdf
Cal agafar tot de
petites coses bones i fer una escudella. I agafar un pollastre i fer un rostit.
I ceba, i porro. I quan ho tinguem tot, o les restes de la carn d'olla i del
rostit ho posarem en una cassola a foc molt lent, molt. Sis hores, o més, fins
que la carn s'esmicoli. Hi ha qui fa el rostit expressament, però és fer una
mica de trampa. Si de cas, feu escudella i rostits sobrers, o els guardeu al
congelador. Cal fer una beixamel, no molta, amb ceba. Deixar reposar, nevera, i
un dia després, arrebossar en farina de galeta. Les croquetes bones són humils
i casolanes, quotidianes. Les “crocretes” semblen menja de poca volada, però en
el fons, si no tens en compte la “pasta” és el mateix que els canelons, plats
de festa burgesa i ocasions especials.
En Joan ha fet
una croqueta que es diu Paraules de Júlia. Com la Júlia no te foto us poso una de la dona de Pushkin, que va ser model (diuen) per a Anna Karènina.
És una novel·la
ben feta, rodona, clara, definida, sense pretensions però ambiciosa. La novel·la de Joan parla
de joves valents i adults miserables (sempre ha estat així). De vegades sembla
dos novel·les, com una Margarida sense Mestre però amb seny, la nostra Helena.
Ell no vol que
digui gaires coses més. Per un cop li faré cas. Feu-me cas vosaltres: Mengeu
croquetes!
Un tast: https://issuu.com/bullent/docs/paraules_j__lia_tast/1
Un tast: https://issuu.com/bullent/docs/paraules_j__lia_tast/1
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada