La constància

 
M'admira. La Patrícia McGuill, per exemple, no sols és constant com a  amiga i com a narradora, sinó que, a més és capaç de dur un blog molt bonic i actualitzat: http://patriciamcgill.wordpress.com/about/. A més porta i manté el blog del Projecte Grimm (http://projectegrimm.wordpress.com/) i ens informa a tots de manera fantàstica de coses importants (i no urgents). O en Carlos Fontales, que cada temps il·lumina sobre el món de la cistelleria  (http://carlosfontales.blogspot.com/) com si fos el més natural del món i troben tots dos, capacitats per posar-hi fotos i pel·lícules i coses boniques. O la Lois Walpole, que entre la seva casa a les Shetland i algun lloc que sembla d'Àfrica manté inflexible la seva manera de fer la millor cistelleria del món amb materials recollits, i explicar-ho fàcilment i planerament (http://loiswalpole.blogspot.com/) o en Tim Jhonson, una mena d'hiperactiu artístic, amb blog i web, que pinta, dissenya, teixeix, fotografia i explica tot el que li cau davant i tot ho fa bé (http://www.timjohnsonartist.com/blog) (ai, quina ràbia). 

I la Teresa García, villazonista de pro que domina els blogs fins l'extrem que siguin fàcils de llegir i no sols t'informen, aprens i tot: http://rolandovillazon.blogspot.com/ ...
Em poso per a aquest any nou seguir aquests cinc amics apòstols de la comunicació i el bon fer, a vore si endreço els mobles mentals i comunico com ells, i em queden uns minuts per tornar a fer brioix amb el temps que em sobra.

Represa

Reprenc el blog, Allò d'allà. M'ha animat la gent amb què hem fet un taller d'escriptura a Sabadell. En duem ja dues convocatòries, plenes a vessar, d'una gent animosa, divertida, il·lusionada, amb empenta, que vol escriure i que escriu.

M'ha animat el fet d'estar amb gent d'edats i orígens diversos, en els dos tallers que hem fet i les ganes que hi han posat. I han avançat molt i han escrit coses realment interessants.

Ho podeu veure a http://skligual.blogspot.com/. Encara manca la fotografia del segon grup però estem formosos i bonics.

La barretina blanca és una rondalla, poc coneguda, recollida per Joan Amades. Parla de com és d'important saber explicar rondalles per tenir "ventura". L'Albert Estengre i jo mateix n'hem fet una adaptació. Crec que és una rondalla magnífica, sols qui sap fer rondalles, troba ventura i allibera els altres de les presons en què estan tancats. L'hem feta a la Mercè, la passarem per la Troca, per Granollers, i vol ser, "petitament" un homenatge a aquell fantàstic drapaire d'històries que recollí el nostre patrimoni, quan ningú no pensava que les rondalles duien ventura!

Coses que inspiren i sorprenen

Us poso els enllaços que trobo interessants:
http://www.youtube.com/watch?v=bCMXuQKisyE

A la ràdio...

L'Albert Estengre, que és un home gros que fa amb els contes com les teixidores, que lliga i nusa (no hosé, jo si lliga gaire), ha fet un programa de ràdio, i em va convidar. Jo em trobo rar, molt rar, molt rar... però us ho poso, a vore si així descobriu un altre font de contes...
http://www.zaguan.cl/sonidos/2009_04_24NITDECONTES.mp3

CATERORI, ALLÒ D'ALLÀ

Una cosa que fas pot tenir qualsevol nom, sobretot si el nom no significa res. Pots dir-li "allò d'allà". O si sospites que hisenda et perseguirà algun dia posar-li al negoci "Expedient caducat". Potser així dorm entre piles de carpetes. Allò d'allà té el problema que tothom pensa que és el que busca, i això, pot ser perillós. CATERORI , per exemple, no significa res, és una paraula que un nen de tres anys deia, en fa quinze, quan creia que s'havia amagat de tothom, quan era a refugi, sota una taula, o en un racó darrera un sofà. Ell era "a Catarori", amb "A". Quan vaig posar nom a una societat, a la cosa aquesta, a"allò d'allà", el gestor es va confondre: va registrar com a marca CATERORI, amb E. Vés, tampoc no importa, els noms de les coses agafen sentit poc a poc, amb l'ús.