Ara bé darrerament m'he trobat una cosa inquietant a la peixateria de tota la vida, us poso la foto, que pot ferir ànimes sensibles. Hi ha la moda de treure els ulls als peixos. Es veu que hi qui se sent ofès? agredit? incòmode? si la bèstia que compra i menja el mira. Jo ho trobo una humiliació afegida a la mort. Prou pena té el pobre peix que a sobre s'ha de veure mutilat. El peix i noslatres compartim que no som con els escarabats, les marietes o les formigues, amb aquell magnñific esquelet extern que sembla un taüt de primera envernissat a munyeca.
Per tal que valoreu la diferència entre dignitat ocular i absència us poso una altra foto sense ull (un lluç) i un bacallà d'esguard ferotge:
El primer cop que vaig llegir això del ulls dels peixos era fa molts anys en una entrevista a David Leawitt (el llenguatge perdut de les grues) on deia que en una visita a Barcelona li havia ofès -molestat que els peixos tinguéssin ulls. I que s'estimava més el costum japonès acceptat a Amèrica de deixar-los orbs i morts.
El més interessant, per mi, es veure com un ulls de bacallà poden fer sentir malament un voraç humà. És empatia en plan Blade Runner? Sóc un replicant per trobar-los bonics amb els ulls lluents? Són insensible? Hi ha molta tonteria? Tot alhora?
