Sí que dec tenir un cantó estrany, com poc regulat. Fa uns anys, com cinc, vaig trobar pel carrer una petita tira d'acer, o ferro galbanitzat, no ho sé. Era una cosa tant polida que penses que és llàstima deixar-la al carrer. La vaig prendre i cap a casa. Uns quinze centímetres de llarg i menys de mig d'amplada. Als pocs dies vaig trobar-ne un altre. En un temps, una altra. Sorprès per aquesta abundor de peces quasi idèntiques vaig mirar d'ebrinar-ne l'origen. En Josep Maria Bertran, el mecànic i amic de la Pobla em va il·luminar: son les varetes que fan de ballesta, de tensor de les pales dels netejaparabrises. Es veu que cauen.
He anat recollint, no les compto. Tant m'és si dón curtes o llargues, lluents o rovellades. N'he fet la meva versió de la cistelleria urbana. Les recullo per tal de lluitar contra el caos i que reprenguin la seva condició de part d'un tot: estic intentant fer el meu primer cistell de nus, de cistelleria de mar, amb elles, vaig tot just pel principi del meu gambí urbà, així recupera part de la seva captura de vent i d'aigua.
